2.10.20

La casa de la presència

 


Al Seminari Panikkar UdG, aquest curs el dedicarem a Octavio Paz. Crec que serà el segon cop en dotze anys que els textos que treballarem ja els tinc prèviament llegits i re-llegits. Només m'havia passat l'any que vam dedicar a la Bhagavad Gita. Paz, és un dels meus autors de capçalera, i de fet, l'escriptor que em va fer començar a llegir poesia, ja fa un bon grapat d'anys. 

El 2016 vaig dedicar una de les Lectures del Fons Panikkar a Octavio Paz, cercant els llibres del poeta dins del fons, analitzant-ne els subrallats i les dedicatòries, cercant pistes de la relació d'amistat entre Panikkar i Paz, i posant textos dels dos autors de costat. Aquesta sessió fou l'embrió d'una recerca més àmplia que vaig fer al Fons Panikkar el curs passat, sobre tota la poesia que conté, i que també es convertirà en una Lectura del Fons, quan la Covid-19 ho permeti.

Els membres del seminari, aquest estiu hem llegit El mono gramático (1974), i durant el curs treballarem a fons El arco y la lira (1956) i La llama doble (1993).

Un curs dedicat a l'experiència i el pensar de la poètica. Poesia, filosofia, espiritualitat.

Todo es presencia, todos los siglos son este Presente.
¡Ojo feliz que ya no mira porque todo es presencia
y su propia visión fuera de sí lo mira!
¡Hunde la mano, coge el fulgor, el pez solar, la
llama entre lo azul,
el canto que se mece en el fuego del día!
Y la gran ola vuelve y me derriba, echa a volar
la mesa y los papeles y en lo alto de su cresta
me suspende,
música detenida en su más, luz que no pestañea,
ni cede, ni avanza.
Todo es presente, espejo sin revés: no hay sombra,
No hay lado opaco, todo es ojo,
todo es presencia, estoy presente en todas partes
y para ver mejor, para mejor arder, me apago
y caigo en mí y salgo de mí y subo hasta el cohete
y bajo hasta el hachazo
porque la gran esfera, la gran bola de tiempo
incandescente,
el fruto que acumula todos los jugos de la historia,
la presencia, el presente, estalla
como un espejo roto al mediodía, como un mediodía
roto contra el mar y la sal.

(De La estación violenta, México, Fondo de Cultura Económica, 3.ª edición, 1984, p. 19)


Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This

0 Comentaris: