22.9.18

Rothko i la papallona


Aquest estiu (que avui s'acaba) he tingut la sort de veure molt d'art. Mark Rothko és un artista que m'agrada molt, i en poques setmanes de diferència vaig poder veure'n pintures a la sala dedicada a ell de la Tate Modern de Londres, en una exhibició temporal del Museum of Fine Arts de Boston, i a les col·leccions fixes del MOMA de Nova York i del Museum of Fine Arts de Montreal.

És normal que quan vaig acabar aquest periple, tot visitant l'Insectarium dels Jardins Botànics de Montreal, els meus ulls miraven papallones però el meu cervell veia Rothkos, Klimts, Picassos...

No és tant que l'art imiti la natura, ni al revés (si és que això pogués ser). Però com diu la màxima llatina: Pulchritudo est splendor veritatis. La bellesa és la resplendor de la veritat. I la natura traspua veritat per tots costats.

Comparteixo unes paraules de Rothko (la traducció és meva):
La seva principal preocupació [dels poetes i filòsofs], igual que la de l'artista, és l'expressió en forma concreta de les seves nocions sobre la realitat. Igual que ell, s'ocupen de les veritats del temps i de l'espai, de la vida i de la mort, i dels cims de l'exaltació, així com de les profunditats de la desesperació. La preocupació per aquests problemes eterns crea un terreny comú que transcendeix la disparitat en els mitjans utilitzats per aproximar-s'hi.
Mark Rothko, The Artist's Reality: Philosophies of Art.

Pintura: Black, Red and Black, Mark Rothko (1968), Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.
Fotografia: La meva "papallona-rothko", el passat agost als Jardins Botànics de Montreal.



Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This

0 Comentaris: