30.9.18

Mentre hi hagi llum hem de caminar


Durant les passades vacances d'estiu també vaig poder visitar l'exposició de Giacometti al Guggenheim de Nova York. De tota la seva producció sempre m'han agradat especialment les seves sèries d'homes caminant. Aquestes escultures, ja icones de l'art modern, mostren homes solitaris, filiformes, d'extremitats llargues, caminant amb els braços penjant als costats. De textura rugosa, no tenen identitat i malgrat això, són símbols d'una humanitat desbordant.

Sartre digué d'elles que estan a meitat de camí entre l'ésser i el no-res.

L'acte de caminar és un símbol molt potent. Dels quaderns d'Himàlaies de l'Ànima rescato algunes sincronies.

I malgrat tot camines.
T'ho demana una veu imperiosa
i camines.
Maria Antònia Massanet

Mentre hi hagi llum hem de caminar
Vicenç Ferrer

El camí és rodó, tranquil, ample com el vast cosmos, perfecte.
Mestre Taisen Deshimaru



Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This

0 Comentaris: