24.2.18

Lo cor de l'home (Verdaguer, Vinyoli, Hikmet, Panikkar)


Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria.
Jacint Verdaguer, Canigó (1886).

Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.
Joan Vinyoli, Les hores retrobades (1951).

En definitiva, tot depèn del teu cor...
Nazim Hikmet, On The Matter Of Romeo And Juliet, dins de Poems of Nazim Hikmet (1994).

Només un cor pur pot permetre's ser espontani.
Raimon Panikkar, Mística, plenitud de Vida (Fragment, 2009).

Pintura: El sutra del cor (1981), de Takao lijima (Ay-O).



Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This

0 Comentaris: