26.8.18

La pregunta sobre la realitat


Avui fa vuit anys que Raimon Panikkar ens va deixar. Aquest curs 2018-19, al seminari de pensament intercultural de la UdG que duu el seu nom, treballarem el text "La religión y la Nada" de Keiji Nishitani (Chisokudo Pub. 2017, i Siruela 1999). Tant el text com l'autor s'emmarquen dins l'Escola de Kyoto, que cerca conjugar la filosofia occidental amb l'espiritualitat que neix de les tradicions de saviesa de l'extrem orient.
Segueix llegint

13.8.18

En el punt fix del món que gira


Nataraja és el nom d'aquesta pintura de Bridget Riley. Aquesta artista sovint fa al·lusions a altres cultures en les seves obres. En aquest cas, Nataraja és un terme hindú per referir-se a una de les formes de Shiva. El Shiva Nataraja és el Senyor de la Dansa —el ballarí còsmic—, representat amb quatre braços mentre balla, creant i destruint el món alhora. És una de les imatges més icòniques de l'Hinduisme.
Segueix llegint

9.7.18

29.5.18

Sota la roda


A Sota la roda (1905), Hermann Hesse encara no ha trobat l'estil amb què anys més tard farà brillar El llop estepari, Siddhartha o Demian, probablement les seves novel·les més famoses. Però tot i que és una obra primerenca, ja es percep clarament l'ombra del que vindrà després.
Segueix llegint

2.5.18

24.4.18

Com es pot explicar una història feta miques?


Hem hagut d'esperar vint anys per tornar a llegir una novel·la d'Arundhati Roy, després de la meravellosa El déu de les petites coses (1997), Premi Booker amb més de 40 traduccions a diferents llengües. Les últimes dues dècades l'autora s'ha dedicat a l'activisme social i polític, sense parar d'escriure assajos. Però tenia al calaix una novel·la que s'ha anat cuinant a foc lent tots aquests anys. Per sort nostra ja tenim a les llibreries El ministeri de la felicitat suprema (Anagrama 2017), en una traducció de Xavier Pàmies.

Segueix llegint

9.4.18

La pedra en tant que és pedra, és un abisme sense fons


Continuo amb la re-lectura d'El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012) aprofitant que estem en ple Any Raimon Panikkar 2018.

Em ve de gust compartir un dels fragments que més em va corprendre. Són uns paràgrafs del capítol VI, on Panikkar descriu la seva intuïció cosmoteàndrica, i en concret, en aquestes línies fa referència al Kosmos, centrant-se per un moment en les pedres.
Segueix llegint

21.3.18

24.2.18

23.1.18

Re-llegint Panikkar durant l'Any Raimon Panikkar


Encaro aquest Any Raimon Panikkar, amb el propòsit de re-llegir El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012). Un llibre meravellós i colossal, construït i reelaborat per Panikkar durant més de vint anys, a partir del textos de les lliçons que impartí durant les prestigioses Gifford Lectureships dels anys 1988-89 a Edinburgh. És l'últim gran text de Panikkar, i molts l'han considerat el seu testament filosòfic. 
Segueix llegint