9.4.18

La pedra en tant que és pedra, és un abisme sense fons


Continuo amb la re-lectura d'El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012) aprofitant que estem en ple Any Raimon Panikkar 2018.

Em ve de gust compartir un dels fragments que més em va corprendre. Són uns paràgrafs del capítol VI, on Panikkar descriu la seva intuïció cosmoteàndrica, i en concret, en aquestes línies fa referència al Kosmos, centrant-se per un moment en les pedres.
Segueix llegint

21.3.18

24.2.18

23.1.18

Re-llegint Panikkar durant l'Any Raimon Panikkar


Encaro aquest Any Raimon Panikkar, amb el propòsit de re-llegir El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012). Un llibre meravellós i colossal, construït i reelaborat per Panikkar durant més de vint anys, a partir del textos de les lliçons que impartí durant les prestigioses Gifford Lectureships dels anys 1988-89 a Edinburgh. És l'últim gran text de Panikkar, i molts l'han considerat el seu testament filosòfic. 
Segueix llegint

2.11.17

29.10.17

5.10.17

Revolució o Resistència? Amb Arundhati Roy


Com a lector, El déu de les coses petites, llegit el 1998 amb només 19 anys, fou un punt d'inflexió en la meva manera de percebre i entendre la literatura. Tot i que llavors ja llegia molt, en realitat no havia llegit res.

Arundhati Roy em va descobrir per exemple el monòlegs interiors, o com capturar el torrent de la consciència de manera literària. Fou la meva porta d'entrada a Joyce, Woolf o Faulkner.
Segueix llegint

19.9.17

9.9.17

30.8.17